Un grup d’exalumnes de la generació 1983 ha visitat l’escola Vedruna Manlleu trenta anys després d’acabar el 8è d’EGB. Ha estat la seva manera de recordar i reviure una etapa que els va marcar. Amb una carta col·lectiva que han fet arribar a l’escola, agraeixen la feina dels mestres que els van “acompanyar i fer créixer”. També els demanen disculpes per “si en algun moment” els van posar “les coses difícils”. En el text expressen una certa nostàlgia i estranyesa pel pas del temps, alhora que parlen d’amabilitat i d’amor pel tracte rebut. La visita, que van fer divendres 2 d’octubre, ha estat per a ells i elles “una tarda molt especial” i conclouen que els ha ajudat a mantenir viu el vincle forjat a l’escola.
Podeu llegir la carta a continuació.
– – – – – –
La generació del 1983 torna a l’escola.
Després de gairebé 30 anys de ser l’últim curs de 8è d’E.G.B.
Aquesta vegada ens va obrir les portes i ens va acollir la tendresa de la Laila, mestra de l’escola, i no la mirada amable de la Carme de la porteria, com quan érem uns marrecs. Un viatge en el temps que va desbloquejar records i anècdotes inoblidables.
Les aules i la majoria d’espais han canviat, però l’essència del que vam viure durant 12 anys a l’escola ha perdurat fins al dia d’avui. No hi érem tots, però els 30, 31, 32 o 33 noms de la classe de l’A van sortir en algun racó de l’escola i, segur, en els nostres pensaments. També els nostres companys i amics del B. Sobretot vam recordar la Maria, amb nostàlgia i amb molt d’amor, aquell que ella desprenia sempre.
Mentre entràvem a cadascuna de les aules, hi va haver temps per recordar totes les mestres i tutores que ens van acompanyar i fer créixer:
• la Dolors Muntanya, a P3;
• la M. Carme Boix, a P4;
• la Ramona Montmany, a P5;
• la Neus Codina, a 1r i 2n;
• la Laura Rovira, a 3r;
• la M. Carme Castells, a 4t;
• en Jordi Rosanas, a 5è;
• l’Anna Bosch, a 6è;
• l’Anna Pujol, a 7è;
• i la germana Dolors Tresserra, a 8è.
No ens vam oblidar d’altres mestres que ens van marcar: la Dolors Rovira, amb el seu mètode matemàtic; la germana Joana i la seva anàlisi sintàctica; en Jaume Planas i els verbs conjugats; la germana Montserrat, amb els seus tallers “remullats” de mecanografia… i moltes més. Gràcies infinites a tots i totes, i disculpeu si en algun moment us vam posar les coses difícils.
Un viatge en el temps
Ens vam adonar que els temps han canviat: l’olor de guix i els mítics esborradors ja no hi són; les bates de ratlles i quadradets han passat a millor vida; els passadissos ara estan plens de vida i racons d’aprenentatge; la capella s’ha convertit en una gran sala de professorat; el quadre on hi havia la cançoneta dels ocells del bosc del menjador s’ha esfumat; el casset amb les cançons de les pregàries ha estat substituït per projectors i TV d’última generació; la distribució dels alumnes per classe ja no es fa per ordre alfabètic ni el grup es manté durant tots els cursos… Que estrany tot
plegat.
Tot i això, encara vam trobar relíquies que ens van connectar directament amb el nostre pas per l’escola: la font de les granotes del pati, les escales per on pujàvem i baixàvem com uns eixelebrats, les moreres que servien per a partits improvisats, el pati cobert on fèiem partits de rugbi que acabaven amb càstigs exemplars, els penjadors articulats, alguns espais que mantenen l’olor entranyable d’aquells anys, la sala d’actes i les seves cadires o alguns dels terres que trepitjàvem.
De ben segur que vam passar moments complicats i difícils, però el divendres 2 d’octubre de 2026 va ser una tarda molt especial. Tornar al passat va mantenir viu el vincle entre nosaltres, forjat durant anys a l’escola.
Per moltes més trobades i sopars de 8è vitamina.
Gràcies, Vedruna Manlleu, per donar-nos la possibilitat de viure-ho.
Generació de 1983
